Dret
a una alimentació, un habitatge i una atenció mèdica adequada
Hi havia una vegada una família molt pobra que tenia
l’àvia malalta en una residència. Va arribar un dia en què l’àvia ja no tenia
més diners per pagar la residència. Tota la seva família estava molt preocupada
i trista perquè ells tampoc no la podien ajudar econòmicament i si no trobaven
una solució ràpida, la farien fora. En Xavier, el seu nét de deu anys, va
pensar que podien organitzar una recol·lecta per ajudar-la. Va pensar en una
paradeta a la plaça del poble on vendria totes aquelles joguines velles o que
ja no utilitzava. També havia pensat a demanar l’ajuda de la seva mare, que
feia uns pastissets molt bons i que potser tindrien èxit. En fi, una paradeta
on s’hi vengués de tot una mica.
El primer dissabte de mercat que en Xavier va començar a
vendre, la gent que s’aturava a la paradeta li preguntava per què ho feia i ell
sempre contestava:
-És per ajudar la meva àvia que està malalta i no té més
diners per pagar la residència on està. Nosaltres no la podem ajudar
econòmicament i tampoc no podem tenir cura d’ella perquè els meus pares
treballen tot el dia.
La gent, en sentir aquesta història tan trista i alhora
tan emotiva, van col·laborar en la causa tot comprant cosetes de la parada i,
fins i tot, van deixar donatius. Així ho van fer durant diverses setmanes.
Un diumenge al matí, en Xavier es va despertar aviat i, com
sempre, va anar a recollir les cartes de la bústia. N’hi havia una que anava
dirigida a ell.
-Qui serà? –es va preguntar.
La carta era d’una senyora que li cedia un munt de diners
per poder mantenir l’àvia a la residència. La carta deia que tant de bo tots
els néts actuessin d’aquesta manera amb els seus avis i tinguessin un cor tan
gran i generós com el seu. En Xavier es va alegrar molt amb aquest gran regal
caigut del cel. Per fi, el seu somni s’havia complert: podria ajudar la seva
àvia.
Aina
Casas i Helena Hidalgo
No hay comentarios:
Publicar un comentario