Dret
a una atenció i ajuda preferents en cas de perill
Un dia assolellat, una família que vivia a Estats Units
van anar a passar unes vacances a Tailàndia per descansar i viure noves
experiències i emocions. La mare es deia Margaret i el pare, Aitor. Tenien tres
fills: en Marc i les bessones Maria i Teresa. Quan ja van ser allà, després de
moltes hores de viatge, van agafar les tovalloles i se’n van anar a la platja.
Feia un dia meravellós, sense un núvol al cel. En Marc estava nedant amb el seu
flotador tan tranquil·lament. De sobte, van veure com a la llunyania s’apropava
una ona molt gran. Un home va cridar aleshores:
-Fugim! Un tsunami! Que ve un tsunami!
I tothom, espantat, va començar a córrer sense saber ben
bé on refugiar-se. Els pares d’en Marc van veure que hi havia gent dins l’aigua
i van ajudar-los a sortir ràpidament. Per sort, es van poder refugiar a l’hotel
i res no els va passar. Però va haver-hi molta gent que no va tenir la mateixa
sort i va morir ofegada per l’impacte de l’ona gegant. Els pares d’en Marc,
quan va passar el perill, van ajudar el que van poder a totes les persones que
ho necessitaven. Van ser unes setmanes molt dures: van veure famílies
destrossades que havien perdut fills i pares.
En tornar als Estats Units, en Marc va escriure tot el
que van viure ell i els seus pares a Tailàndia en un diari: el seu diari
vermell.
Júlia
Chacón i Laura Romero
No hay comentarios:
Publicar un comentario