Dret a una ajuda i una protecció especials
per a nens amb discapacitats físiques, psíquiques o mentals
Hi havia una vegada dues germanes que es deien Clara i
Ivette. Tenien 8 i 11 anys. Un dia, quan anaven cap a l’escola, un autobús les
va atropellar quan travessaven la carretera de manera imprudent, ja que cap de
les dues va aturar-se per mirar si venia cap cotxe. En l’accident, la Clara va
perdre un braç i li van haver de donar molts punts. La Ivette també va sortir
malparada i va quedar coixa, amb la qual cosa va necessitar anar la resta de la
seva vida amb crosses. La seva vida va canviar completament, de la nit al dia.
Uns mesos després de l’accident, van tornar a la seva
estimada escola “Santa Maria de Palau Tordera”, però els seus amics ja no es
comportaven de la mateixa manera amb elles: alguns se’n reien, d’altres no
volien jugar-hi... De fet, l’escola era un entrebanc per a les dues germanes,
perquè no estava adaptada a les seves noves necessitats. Així que van haver de
fer un altre canvi a la seva vida i se’n van anar a una altra escola especial,
anomenada “Sant Esteve”, on tothom les respectava i les acceptava tal com eren.
Elles no volien fer pena a ningú, només volien ser estimades.
Ja al cap d’uns anys, les germanes van créixer i van anar
a la universitat on van estudiar per ser mestres. Quan van ser més grans, i amb
molts anys de sacrifici, van trobar feina totes dues com a mestres de Valors a
una escola especial. Van estalviar diners i amb el temps van fundar un col·legi
per ajudar nens discapacitats, on tothom es respectava i s’ajudava. D’aquella
manera, havien fet realitat el seu somni: intentar ajudar aquells nens amb
necessitats especials i fer-los feliços.
Sara Corcione i Joana
Roig
No hay comentarios:
Publicar un comentario