Dret a la comprensió i l’afecte per part
de les famílies i la societat
Hi havia una vegada una família que era molt i molt
pobra. Vivia al Marroc en un poble que es deia Sabaody. La família estava
formada pels pares, en Serdy, el seu germà i un gos. La família d’en Serdy era
tan pobra que, amb molta pena i després de plorar molt, van decidir donar en
Serdy en acollida, ja que passaven molta gana i van veure que era el millor en
aquell moment.
En Serdy va tenir molta sort perquè de seguida va ser
acollit per una família adinerada molt amable i carinyosa que tenia una filla
de la mateixa edat que ell. En Serdy es va adaptar molt de pressa a la seva
nova família i se’ls estimava molt, però també trobava a faltar moltíssim els
seus pares i el seu germanet. A casa d’en Serdy, tot eren plors i no passava un
dia que no es recordessin d’ell i de la seva alegria. La família d’en Serdy,
desesperada, finalment va prendre la decisió d’anar a veure el seu fill i
d’emportar-se’l amb ells perquè el trobaven molt a faltar. Quan en Serdy els va
veure aparèixer per la porta de la seva nova casa, no va tenir dubtes. Tot i
que estava molt content i agraït a la nova família que l’havia acollit i
l’havia estimat com si fos el seu propi fill, en Serdy desitjava tornar amb els
seus pares autèntics, encara que fossin pobres i no li poguessin oferir tot el
que tenia la família rica. En Serdy va veure que l’amor de la família és
veritable i que, encara que de vegades ens puguem equivocar, sempre estem a
temps de rectificar.
Daniel
Carrión i Sergi Gil
No hay comentarios:
Publicar un comentario