LA NENA ORFE

Dret a una nacionalitat i a un nom

 

La Clara era una nena orfe de 4 anys. Vivia en un orfenat amb d’altres nens que com ella no tenien pares ni família. A l’orfenat la Clara no tenia amiguets. Sempre estava trista i, tot i que estava envoltada de bones persones que se l’estimaven i la comprenien, no podien fer res per alegrar-li el cor. Un dia, al cap d’uns quants anys, van adoptar-la. Al principi, li costava acceptar que, de sobte, hi havia algú interessat en ella, però de seguida es va acostumar a la seva nova família. L’estimaven, hi jugaven, la cuidaven... Què més podia demanar? La seva mare adoptiva es deia Lola i el seu pare Lluís. Quan va començar a anar a l’escola, tothom la mirava d’una manera estranya. La Clara no s’acostumava a ser el centre de mirades ni comentaris. Així que li va dir als seus pares el que li passava a l’escola amb els seus companys. Els seus pares van anara a parlar amb la mestra per si podia fer que les coses fossin normals a classe. La mestra va parlar amb els nens i els va explicar una història, la història de la Clara, de la seva vida. Tots van comprendre la Clara i com se sentia. A partir d’aleshores, la van tractar com una nena més de la classe.

Núria Bellot i Nerea Carrillo