LA MEVA ESTIMADA FILLA

Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social, sa i lliure

Hi havia una vegada una dona pobra i viuda que tenia una filla preciosa, però que no podia mantenir-la ni cuidar-la. Un dia que estava desesperada va parlar amb una amiga de la situació que vivia i tanta pena li va fer que li va suggerir que podia fer-se càrrec de la nena. La dona pobra va acceptar encantada perquè veia que era el millor per la seva filleta.

Van anar passant els anys i aquella nena petita es va convertir en una doneta molt feliç. La seva mare adoptiva va pensar que ja era prou gran per dir-li la veritat.

-Filla meva, has de saber una cosa que fa anys t’hauria d’haver explicat. Potser no he sabut trobar el moment adequat, però no pot passar més temps sense que sàpigues la veritat sobre la teva vida. Ja saps que sempre t’he estimat molt i que passi el que passi continuaré estimant-te perquè tu ets tot per a mi. Jo... no sóc la teva mare biològica.

-Mare, que et penses que no m’han arribat rumors a mi?

-I per què mai no m’has dit res? –va respondre la mare.

-Perquè preferia no saber-ho. Estic tan bé amb tu que no vull pensar ni un moment que algú entri per la porta i em digui que tinc una altra família de la que no he sabut res mai. No t’has de preocupar per res, mare. Tu sabies qui era la meva mare de debò?

-Era una amiga meva que t’estimava molt, però va haver de marxar a un altre país perquè aquí li era impossible trobar feina. Em va dir que algun dia, quan sabessis la veritat, que t’expliqués que sempre et duria al seu cor.

-Gràcies per cuidar-me, mare. T’estimo moltíssim.

Al cap d’un temps, de manera inesperada, van trucar al timbre de la porta. Era una senyora de l’edat de la seva mare que volia parlar amb ella.

-Bon dia, voldria veure la teva mare –va dir la senyora desconeguda.

De sobte, aquella cara li va resultar familiar. Era com si la conegués sense haver-hi parlat mai.

-Perdoni, es vostè la meva mare? –li va preguntar la noia.

La dona es va quedar muda. No sabia què dir.

-Només volia conèixer-te. Han passat molts anys i...

La noia la va fer entrar a casa seva i, a partir d’aquell moment, van començar a tenir una bonica amistat.

Irene Ponce i Georgina Seguí